Jaime Rosales ha esdevingut un dels directors catalans amb més ressò durant els últims anys. Des que es va donar a conèixer amb pel·lícules com Les hores del dia (2003), ha anat construint un ...
Alguna cosa tenen els treballs de León Siminiani que atrapen la vista. Els seus curtmetratges, els quals van anar guanyant-se un lloc al cor del públic a través del boca-orella i una sèrie de premis ...
Una de les coses que caracteritza el cinema de Haneke és que la violència sempre sorgeix d’imprevist, com un gest brutal que explota sobtadament, impossible de predir segons enrere. Amor, la seva última pel·lícula, conté ...
“Mutter, ich bin dumm” El 1889 Friedrich Nietzsche veu com un cotxer fustiga el seu cavall repetidament. Commocionat davant aquest acte de violència, surt corrent i s’abraça al coll de l’animal, plorant. Al cap de ...
Chris Marker va abandonar el món dels vius aquest mateix any, encara que va deixar rere seu una extensa i interessantíssima filmografia. Sobre ell i la seva persona ja vaig introduir alguna cosa en aquest ...
Les jornades QUAM van suposar una afluència d’articles dedicats a l’art i l’educació; ara, camí d’exàmens i lliuraments finals, recuperem algunes de les anteriors seccions. Potser ja no té molt sentit que l’anomeni ”la pel·lícula ...
Haig de confessar que abans d’assistir a les jornades Quam 2012, sempre havia estat una mica escèptica respecte a la simbiosi entre art i educació. Però per sort, sempre hi ha un projecte que crida ...