Sobre “Third Hand” al Passatge Studio

Article Anna Dot June 7, 2013
studio
June 07, 2013
a Art

En l’eclecticisme arquitectònic del barri del Poblenou (prop de la parada de metro Llacuna) hi jau una enorme nau convertida en sala de concerts, la coneguda Mephisto, l’activitat de la qual va aturar-se el passat mes de Març. El gran edifici dóna per la part de darrere a un carreró (diguem-n’hi passatge) en el que la vida discretament (dins la discreció que pot arribar a haver-hi en un passatge, que és molta) sembla que es manté. Em van dir que allà hi havia l’espai Passatge Studio, que en ocasions era un lloc dedicat a l’exposició i la resta de temps era el taller d’un artista, en Bernat Daviu. El dia 4 de Juny s’inaugurava l’exposició “Third Hand” amb obres d’Alaena Turner i Sarah McNulty, totes dues de Londres.

“Third Hand” és la tercera exposició que Daviu organitza en el seu taller. Anteriorment han passat pel Passatge Studio: l’exposició “Structures in Brown” amb obres de Bjorn Mortensen; i “Amb la casa a l’esquena”, d’Eduard Arbós.

Segons em va explicar Daviu, fa uns quants anys aquelles parets havien estat les d’una fàbrica de gra i l’oli dels cereals va quedar tan absorbit pels murs que per més que els pintin de blanc, al voltant de les bigues sempre hi tornen a sortir unes taques groguenques.
D’alguna manera, entenc que no és casual, aquesta condició pròpia de l’espai dialoga perfectament amb l’obra de McNulty i Turner, que es defineixen com a pintores que treballen amb una lògica cíclica: construint i desconstruint per tornar a construir.
Per a mi, aquesta lògica guanya quan es relaciona amb l’espai d’una manera tan intensa com ho fa al Passatge Studio. A “Third Hand” les artistes han pintat directament a la paret (no amb totes les obres que s’exposen, però sí amb algunes), donant-li així una tercera capa (és la tercera exposició que s’hi fa) de significat. Quan s’acabi, Daviu la tornarà a pintar de blanc i potser algú altre li donarà una altra capa. O potser no. El que segur que passarà serà que les taques del gra tornaran a sortir.

 photo studio3_zps65ad1952.jpg
 photo studio2_zps243d6345.jpg
>> No sé si s’aprecia gaire, però en aquesta imatge s’hauria de poder veure les taques groguenques que surten al voltant de la biga.

McNulty i Turner treballen amb capes, ajunten, desmunten, tornen a muntar, fan juxtaposicions amb transparències que són reproduccions d’altres obres i toquen la paret. Totes dues han estat una setmana a Barcelona, en el que podríem anomenar una “miniresidència” que Daviu els hi oferí. Es van portar algunes obres de casa i aquí les van treballar de nou.

 photo studio4_zps8f9bb699.jpg

Passatge Studio és un d’aquells espais autogestionats, com ho és El Passadís per exemple, que aprofitant les llibertats que li permet no estar vinculat a res, es serveix de les seves capacitats per ampliar els seus límits.

L’exposició s’acaba diumenge dia 9 i és, de veritat, molt recomanable, ja que és una oportunitat de veure un exemple de com les generacions més joves de Londres treballen la pintura. A Barcelona és ben sabut que aquesta mena de pràctica té poca cabuda, si més no dins el marc del sistema de beques més conegudes destinades a la gent més jove. Ho podem dir més clarament fins i tot: és estrany anar a Sala d’Art Jove i veure pintura, és estrany anar a La Capella i veure pintura i és estrany anar a molta altra mena de llocs institucionalitzats habitualment freqüentats per artistes joves i veure-hi pintura. Si aquesta pintura es mostra en algun lloc d’aquí Barcelona, sense saltar de dret a les galeries ja instituïdes, jo no el conec.

No és que a Londres “encara es faci pintura”, és que aquí també se’n fa i no la veiem. Per aquest motiu em sembla molt interessant l’exposició del Passatge Studio, a més de perquè és tota una possibilitat de recordar que a Barcelona estem en una bombolla i que fora de la ciutat comtal hi ha món.

Comments are closed.