El mite de Superman

segona part

El còmic durant bona part del segle passat, va gaudir d’una important època daurada. Tot hi semblar una cosa per nens, aquest format narratiu va més enllà de la historieta fàcil i amb els anys ha aconseguit una forta influència a tota la cultura popular, juntament amb altres formats com la televisió o el cinema.

Umberto Eco utilitza el còmic en el seu llibre per endinsar-se i analitzar aquest tipus de narrativa. Segurament Eco s’interessa per la historieta gràfica per la gran popularitat que gaudia aquest format els anys 30, 40 i 50, ja que la televisió encara era un canal molt nou i no prou a l’abast de tothom. En canvi el còmic ja havia aconseguit captar l’atenció de bona part de la població.

El còmic en el moment de la seva aparició era clarament un element de la cultura de masses, pensat simplement per entretenir a la canalla, a partir d’històries senzilles que es podien desenvolupar en poques pàgines, i que es distribuïen en capítols setmanals.

Més enllà d’aquesta ingenuïtat molts còmics feien un pas endavant també servien com a propaganda transmissora d’idees. A Europa Astèrix i Obèlix ho podem veure com un alçament a les polítiques d’esquerres, antiimperialistes i amb un rerefons socialista o marxista. Charlie Brown en canvi era un passeig per la vida d’una banda de nens americans, qui d’una manera molt ingènua filosofaven per la vida.

A l’altre extrem de la ingenuïtat de Snoopy i Charlie Brown hi ha el cas dels superherois. Seguint les idees proposades per Umberto Eco em disposo aprofundir fins on em permeti l’article en aquest segon cas.

Superman, Batman o el Capità Amèrica són personatges construïts a partir del somni americà, o més ben dit són una apologia cap a la protecció de la american way of life.

El més clar dels tres superherois és el Capità Amèrica, doncs no amaga cap altre cosa que un esperit nacionalista. A més els dolents tampoc s’amaguen d’aquest posicionament clarament polític que té el còmic. Per exemple durant la segona guerra mundial el malvat per excel·lència era en Red Skull, un oficial nazi.

Més interessant, i segurament complex, és el cas de Superman. Per posar-nos en context explicarem que Superman és un personatge que aconsegueix sobreviure de l’explosió del planeta criptó després que el seu pare aconseguís ficar-lo en una nau i enviar-lo a la terra. Durant la seva joventut descobrirà el seus poder i un cop ja gran es dedicarà a combatre el crim.

En un primer pla el personatge de Superman ja ens planteja dues dualitats. Per una banda és un superheroi, una persona que tothom s’hi voldria assemblar i per tan un símbol del somni americà. Per altre banda és un redactor de premsa, que treballa de manera discreta i que està bojament enamorat de la periodista estrella de la redacció, la bella Louis Lane.

D’aquesta manera senzilla el còmic aconsegueix arribar i entretenir al gran públic americà, que es sent identificats amb aquesta dualitat que ens presenta la figura del superheroi. En realitat ell és un superheroi d’èxit, en canvi per una altre banda no és més que un persona que viu en el silenci de la seva ciutat, amagant la seva identitat real.

Un fet curiós de Superman respecte Spiderman o Batman, entre altres, és que mentre que en aquests dos casos la mascara serveix per amagar la identitat real del personatge, en el cas de Superman la mascara són les ulleres que es posa per deixar de ser Superman i tornar-se convertir en Clark Kent.

La relació amb el sistema també és curiosa en el còmic. És rellevant el fet de que el superheroi en contades ocasions actua fora de la ciutat. El seu espai és la civilització i segurament ha sigut una forma d’expandir algunes de les idees de la ciutat contemporània. Agafant Superman com a referència, és sospitós el fet que amb els poders que té no se li hagi acudit mai anar a eradicar la fam al món o hagi tingut la voluntat de salvar vides en alguna guerra. Superman decideix actuar sobre la civilització. En aquest sentit el superheroi és conservador pel fet de voler preservar la ciutat intacte, sense canviar-la, no sol evolucionar dins de la història, és un personatge força pla amb un objectiu molt clar.

Superman és un cavaller que treballa de forma desinteressada pel poder. Un exemple força interessant és un dels capítols de la primera seria de televisió on el nostre personatge era el protagonista. En aquest capítol veiem com Superman es desplaça fora de la Metròpolis per anar a salvar per darrera vegada a Lois Lane que ha estat raptada per una tribu africana. Durant el transcurs del capítol acabem descobrint que la tribu actuen enganyats per un grup de Nazis que fent-los creure que són Déus els controlen cap als seus interessos. El capítol acaba amb una destacada aparició estel·lar d’Adolf Hitler molt enrabiat després que li comuniquin que Superman ha frustrat els seus plans.

En el capítol veiem molts elements tòpics del còmic de superheroi. Primerament la relació entre el que passa a la historieta i la realitat. Als anys 40 els Estats Units es trobaven en guerra contra el règim nazi, cosa que feia que la figura de Adolf Hitler fos el mal personificat. Segurament si analitzéssim un còmic dels anys 50 podríem veure elements contra l’URSS i el comunisme.

Segonament Superman es desplaça fora de la ciutat per tal de salvar Lois Lane, que com sempre s’ha fica’t en algun embolic. Tot hi així no hi va per salvar la tribu d’africans, no li interessen a Superman, estan fora de la civilització. De fet la imatge de la tribu mostrada al capítol és més aviat de caníbals fora de qualsevol sistema humà. Superman no els hi fa mal però tampoc els ajuda de cap forma.

En resum, més enllà dels debats infinits sobre què és art i què no, més enllà de totes aquestes discussions crec que ens hem de moure cap a altres formes d’entendre la creació. Els còmics poden ser propaganda pura i dura, un interès d’extensió per part de la cultura americana – de fet en el moment de màxima expansió concorda amb la caiguda de París com a centre  de la cultura mundial — però més enllà de tot això també són una forma d’entendre la cultura occidental i tot i que poden semblar tenir un valor de història per nens, sobre tot els que estan a la línia dels còmics de superherois, sovint van més enllà que això, i es converteixen en relats que fugen més enllà de les seves vinyetes.

Si voleu llegir la primera part cliqueu aquí.