Premi Kandinsky

En un desordre absolut es troba la societat. En un desordre absolut es troba la cultura, la política, els ideals, la religió. El caos ja n’és una característica més i a la vegada s’esfondren els sistemes. Parlo d’un país que ja no sap què és ni cap on va. D’un país confós  que no sap si forma part d’orient o d’occident. Parlo de Rússia i de la seva història.

Després de la caiguda de l’Imperi soviètic i del comunisme, Rússia s’endinsa a la cerca d’una nova identitat la qual es perllonga fins al dia d’avui. Dubtes religiosos i politics provoquen el malestar social. Un malestar social que el govern dissimula amb gran enginy de cara al món mostrant una Rússia consolidada i  amb un camí clar, però certa gent no ho veu així i està disposada a fer caure aquest ideal enganyós.

Arts Santa Mònica (Barcelona) de Juny a Setembre acull  les obres del Premi Kandinsky 2007-2012 titulat “ En un desordre absolut”. El Premi Kandinsky és una porta que obre al món les tendències i les innovacions artístiques de Rússia, així com noves perspectives sobre l’art.   Gràcies a aquest premi, els artistes russos tenen la possibilitat de donar-se a conèixer  a través de les exposicions que s’organitzen a l’estranger; exhibides a Riga, Berlin i Londres, ara tenim aquí les obres dels millors artistes contemporanis russos per admirar i a la vegada comprendre i conèixer una mica més les inquietuds de l’est .

La mostra es divideix en tres espais els quals mantenen una línia crítica. “Caos material” és com es denomina la primera part i s’organitza amb cubicles on hi trobem instal·lacions de gran potència visual . Figures retòriques en tres dimensions.

Escales amunt s’hi reuneixen les obres que conformen el “desordre social”.  A través del reportatge artístic, vídeo, fotografia i  pintura, es parodia  els polítics, es qüestiona la societat, l’autoritat i es reafirma la lluita social.  En aquesta part de l’exposició destaca Blue Noses, una parella artística que desprèn acidesa i mala baba amb un estil còmic. Des de l’obscenitat a la provocació, Blue Nose fica el dit en temes polítics i socials, ridiculitzant a la seva manera aquells il·lustres que manen i remenen les cireres.  De la mateixa manera que el comissari de l’exposició, Andrei Erofeev, molts dels artistes que trobem a l’exposició han estat denunciats així com censurades algunes obres per polèmiques, provocadores i sobretot per difamació.

Pel què fa a la darrera part, i no per això menys important,  tracta “l’esfondrament dels sistemes simbòlics canònics de l’església”, dit d’una altra manera  reflexa l’escepticisme religiós i ironitza sobre aquelles icones i rituals “sagrats”.   Tenint en compte que a Rússia hi conviuen quatre religions tradicionals (Ortodoxos , jueus, budistes i islamistes) és fàcil que s’entri en un conflicte espiritual i s’opti per l’ateisme.  Des d’un punt de vista incrèdul els artistes substitueixen símbols eclesiàstics per imatges de consum, porten  a l’absurditat certs rituals que ridiculitzen el fanatisme humà.

“Occident és occident i orient és orient” deia Kipling, però Rússia es troba entremig d’aquesta dicotomia. En un debat constant d’identitat que els artistes posen sobre la taula  amb diferents modus operandi , però que en conjunt conformen un nou estil.  un nou moviment que vol combatre.