Norman McLaren

Norman McLaren és considerat per molts el pare de l’animació experimental. De procedència Escocesa, va ser a Canadà on va desenvolupar la seva exitosa carrera com director i animador.

La seves aportacions a nivell cinematogràfic han sigut múltiples, doncs casi bé ens podem arriscar a afirmar que el que no va provar d’animar McLaren simplement no es podia animar.

Va acabar els seus estudis en Art a Glasgow i va ser en aquesta ciutat escocesa on va començar a interessar-se pel cinema de la mà de directors com Einsenstein, Pudovkin o Fischinger. El seu interès va anar creixent cap aquest sector. Va ser durant aquesta època que comença a animar sense l’ús d’una càmera sinó pintant directament sobre el negatiu o bé rallant l’emulsió de la pel·lícula. D’aquesta manera aconseguia efectes visuals esquizofrènics i començava una aposta cap a una forma de cinema abstracte.

La banda sonora de les seves pel·lícules sovint les aconseguia a partir de rascar sobre la banda magnètica. El resultat d’aquest procés eren sons semblants als que emetrien alguns anys després les primeres computadores.

Aquest recurs serà un dels recursos més utilitzats en tota la carrera del director escocès destacant títols com Blinkity Blank o Caprice en Couleurs.

Una de les temàtiques recurrents ens els seus primers treballs serà la guerra, doncs els seus inicis coincidiran amb l’esclat de la primera guerra mundial. Títols com V for Victory, Five to Five o Dollar Dance fan referència al conflicte bèl·lic.

Dins del sac de pel·lícules encontre la guerra cal destacar l’aclamada Neighbours. En aquest film, McLaren, es va disposar a realitzar una pel·lícula on animava actors reals. Aquest tipus d’animació es coneix com a pixalació i consisteix a retenir foto a foto els moviments d’un individu. D’aquesta manera es pot aconseguir, l’aparició sobtada d’objectes, personatges patinant sobre gespa o volant. El curt va ser molt aclamat a nivell mundial aconseguint un premi al Festival de Canes.

El seu interès pel moviment el va portar a interessar-se per la dansa, tema que va abordar en els darrers anys de la seva carrera. Amb aquests darrers curts intentava aconseguir retenir els moviments dels ballarins creant un document de gran interès poètic i aconseguint portar el moviment cap al camp de l’abstracció.

Finalment una petita recomanació, si esteu interessats en el treball d’aquest animador Canadenc heu d’anar a visitar l’espai Xcèntric del CCCB, on trobareu alguns dels seus curts entre la millor mostra de cinema experimental.