La neurologia determina que el cervell d’avançada edat té el nostre enteniment més primari de la concepció de món. La bona voluntat, les fonts de comerç, la seguretat, la por, l’ansietat, l’autoprotecció, la gravetat, la sexualitat i les conductes compulsives generades a partir del nucli menor cerebral.
Anne Lindberg concep les seves obres perquè habitin un espai no-verbal de ressonància amb aquest seguit de condicions humanes primàries que comentàvem. La mateixa artista es veu reflexada a les seves creacions, les quals considera autoretrats; la tranquil·litat i abstracció formal impulsa l’expressió d’allò més íntim d’un mateix, fràgil i perspicaç.
Obres i instal·lacions subtils, rítmiques de caràcter abstractes que promouen la immersió de tots aquells amb qui es troben.
Instal·lacions repletes d’una bellesa estètica pertorbant configurada per espais físicament estàtics peròsubstancialment dinàmics. Fenòmens òptics i espacials que fan referència a sistemes fisiològics com són el ritme cardíac, la respiració, camins neuronals i l’equilibri així com els estats psicològics.
Les seves obres més recents són instal·lacions que matèrica-ment parlant es redueixen a fil, fil fi de procedència egípcia. Divaguen entre l’escultura i l’arquitectura (àmbit en el qual també hi ha incidit d’una manera directa) jugant amb la llum i el color que configuren xarxes úniques, concebudes específicament cada ocasió per l’espai expositiu concret. Estudia de forma detallada l’espai on hi porta a terme les seves instal·lacions, la llum natural i artificial, les vies de circulació.
El color és quelcom essencial i imprescindible per a les seves creacions, Lindberg el defineix com allò increïble, farcit de significats simbòlics suscitant connotacions múltiples i referents a diversos significats.
Malgrat treballar amb el mateix concepte en diversos àmbits artístics, els seus projectes i obres més potents són les instal·lacions.
Tornem a topar-nos amb una artista que crea espais on, com en el cas d’Onishi Yasuaki i Claire Morgan, els espectadors s’endinsen a un mar de reflexions i d’ambients configurats específicament per això mateix. Per altre banda, és interessant contrastar les similituds entre part de la tècnica i el material entre Lindberg i Hong Sungchul, que es mostren la potencialitat i possibilitat de llenguatges d’expressió contemporanis, potenciant allò més vulgar que treballat amb intencionalitat i en un context específic funciona la mar de bé.