El gust pel mal gust!

El gust pel mal gust defineix l’obra de Martin Parr. El fotògraf britànic i membre de l’agència Magnum presenta al CCCB una obra que explora la foto souvenir. D’aquesta manera la mostra es converteix en un botiga dels horrors on el fotograv juga a l’extrem estètic del que a nivell social considerem de mal gust, però que en canvi continuem a explorant cada vegada que obrim les fotos de les vacances, a les postals de nadal o les invitacions a una boda.

Parr defineix la foto turística com la transformació de l’aventura en souvenir. En el seu treball interroga l’afany adquisitiu de l’experiència contemporanis.

L’exposició comença amb un treball d’autoretrat que s’endinsa en forma d’humor kitsch i amb la finalitat d’enriure’s d’un mateix. En aquesta introducció fa un repàs a totes les fotos que es fan a estudis improvisats on el croma i la mala combinació de colors són els protagonistes.

Després de passejar-nos per una col·lecció de postals, arribem al souvenir del lloc. L’experiència d’estar en un lloc concret, denominat com a marcadors turístics. La Sagrada Família, la Fontana di Trevi o la torre de Pisa són alguns d’aquests llocs que s’han de veure.
Parr però no s’interessa pel moviment sinó per aquells que visiten els monoments. Parr és un fotògrafs de turístes. Sovint en les seves fotos juga al joc de la doble imatge. Moltes de les seves fotos se centren en retratar l’imatge del lloc. D’aquesta manera souvenirs o espenadores d’aigua amb una imatge de la Sagrada Família es converteixen en l’autèntica troballa.

Com no podia ser d’una altre manera l’exposició també dedica un dels seus espais al menjar. Els plats més que semblar soculents es converteixen en natures mortes. Retrats d’instants efímers com els àpats no poden faltar en els àlbums de fotos.

La última part de l’exposició es dedica al col·leccionisme. La primera mostra forma part de la col·lecció personal de Parr. Rellotges sobre la guerra d’Iraq (tan a favor com encontra), monopatins, mascares d’Osama Bin Laden i Sadam Hussein omplen les vitrines d’aquesta primera part.

La segona part és una instal·lació que reprodueix la distribució de la casa del col·leccionista espanyol Juanjo Fuentes. Bona part de les obres penjades a la casa del col·leccionista han estat traslladades al CCCB. La col·lecció de Fuentes es mou entre l’art i el souvenir kitsch. Fuentes no diferencia entre diversos objectes de diferents valors estètics. Tot hi que podria semblar un batibull d’objectes inesperadament la col·lecció està basada en un criteri curiós que no combina del tot malament, com es podria esperar.

Realment una exposició distreta, distesa i molt divertida. Parr fa un bon enfocament en el seu treball, i s’acaba convertint en un treball proper ja que tots hem comès alguna vegada els tics del turista de xancleta, mitjons i clatell cremat.