Clarividència / Resiliència

La Capella del carrer Hospital ens presenta l’exposició ClaResil 2012mg  una exposició que segons el seu comissari Àlex Brahim composta de clarividència -capacitat de discerniment que combina intuïció i simultaneïtat per transcendir l’evidència a través de noves vies- i resiliència -capacitat de sobreposar-se als traumes i als conflictes greus des d’un ànim edificant– i que sorgeix a causa de la situació d’incertesa social i l’apropiació de la por.

Realment totes les propostes que s’exposen a l’espai de la capella destaquen per un punt de crítica a la societat actual però sempre des d’un punt de vista personal. En molts casos es reivindica la història pròpia o pública per parlar sobre la realitat social. Aquesta transferència entre passat/present es detecte en molts treballs que analitzen la fotografia d’arxiu però col·locada en context actual. D’aquesta manera l’anàlisi que es fa d’aquestes fotos vist pel filtre del temps fa que sovint siguin nostàlgiques, alhora que critiquen un passat que tampoc es pot recordar per se esplendorós. ¡

En aquesta línia Lúa Coderch en presenta Moble bar. Amb una senzilla però afectiva instal·lació, la Lúa projecte en una paret fotografies on ha tapat un tros de l’imatge. Entre el canó i la paret hi ha col·locat un moble bar (típic de moltes cases espanyoles durant els 60s i 70s) amb un paper on es projecte la imatge que queda amagada a la projecció final. El tipus de vidre del moble bar sols deixa veure la imatge reflectida sobre el paper, d’aquesta manera el fragment de imatge que podem veure reflectida al moble bar és el tros de foto que no veiem projectada a la paret, i a la inversa, el fragment d’imatge veiem a la paret no el podem veure projectat sobre el moble bar.

En el paper enganxat al moble bar hi podem veure escrit:

Su Excelencia el Jefe del Estado votando con motivo de las elecciones municipales del año 70 en noviembre, en el colegio electoral de El Prado

FOTO EURO PRESS 75

Tot aquest desplegament ens planteja una clara referència als anys del règim franquista, la censura, la idea d’una Espanya gran i lliure. La caspositat de la espanya way of life que mostrava i sustentava el règim de Franco i que més venia a la resta del món. Postals que intentaven netejar la cara fosca del règim, buscant l’acceptació dels seus veïns internacionals per tal de guanyar importància al món. D’alguna manera, la Lúa juga amb les diferents interpretacions que se li dóna a l’imatge responent a un enquadrament o a un altre.

Més escabrós es mostre Julián Álvarez en un dels tres vídeos que presenta. Sota el nom de Haga luz en su cerebro, l’artista lleonès parla sobre el consum fanàtic de la SALUT. Així doncs vesteix una projecció de cares deformades i genitals desfigurats.

Molt diferent és l’instal·lació del col·lectiu Aggtelek (Xandro Vallès i Gemma Perales). Tal com si es tractés d’un marcat de relíquies o fins i tot la casa d’algun kitsch fetitxe. D’aquesta manera exploren de manera subjectiva diferents idees sobre la societat, l’existència i l’absurditat i les il·lustren amb objectes trets de prestatgeries dels xinos i relíquies nostàlgiques creades a les tardes de parvulari. L’estranya mostra et fa ajupir i examinar les relacions entre les idees proposada i el significants que les representen, alhora que reflexionen de manera distesa sobre la nostre situació enfront el present, amb un rerefons de decadència.

La importància del vídeo també es veu reflectida  a l’exposició amb peces com Los Talentosos nº1 onSergi Botella juga amb l’idea de talents absurds. En aquest primer vídeo ens presenta un noi qui el seu talent és moure amb la boca una de les dents que té inserides a un pont odontològic.

També trobem un treball de caire social que poetitza sobre un conflicte racial a Grauhlet, França. En aquest video,Avelino Sala incendia la paraula Autrui (altre) com a metàfora dels ghettos construïts en aquesta societat i els conflictes que se’n deriven.

Encanvi a l’obra Presion, una postal -on podem veure un coet enlairant-se- es manté fixa a la paret gràcies a la força de l’aire produït per un ventilador. D’aquesta manera Fermín Jimenez Landa, ens presenta una situació que podria semblar absurda, però que alhora té certa màgia al no utilitzar cap altre artefacte més que l’aire per fixar el cartell a la paret.

I bé Això és tot és l’obra que ens serveix per tancar el post d’avui. Oriol Vilanova reflexiona sobre l’idea de l’espera, entenen una espera gairebé com una esperança o com les ganes de viure una cosa. A partir d’un fragment de l’escriptor Enrique Vila-Matas sobre la decepció d’un personatge al veure una posta de sol i com aquesta experiència acaba essent insatisfactòria a causa de les expectatives prèvies.

Si teniu interès podeu visitar l’exposició des d’ara fins al 17 de juny a la Capella del carrer Hospital.