Barcelona: una gran pantalla

El dimarts passat, dia 15 de Maig, hi va haver a l’auditori del MACBA la roda de premsa de l’SCREEN Festival. Sí, aquest esdeveniment tan i tan gran que dura des del 17 de Maig, -dia en què ens despedíem del Barcelona Poesia- fins el 2 de Juny, -tot solapant-se amb el Primavera Sound- i que converteix la ciutat comtal no només en una gran pantalla fragmentada en la que passen mil coses alhora, sinó també en un escenari de reflexió sobre el treball i la producció videogràfica.

cartell Screen Festival 2012

cartell Screen Festival 2012

Continue reading

Textures

L’altre dia ja us vam parlar de Barcelona Poesia. Avui hi hem tornat per veure textures. Un projecte de  la poetessa Mireia Calafell, juntament amb Miguel Marín (Àrbol), Sebastià Puiggròs i Elka Mocker ens proposen una sessió de vídeo poesia. Un espectacle que vol unir tres esferes que normalment van separat per tal de sumar esforços cap a un resultat final.

Continue reading

Onishi Yasuaki

 

Interessat en el joc d’allò visible i allò invisible, Onishi Yasuaki, divaga amb la formació, transformació i desaparició d’espais buscant un nou valor de les coses trivials. La forma, el color i el moviment es transformen en punts línies i llums que confeccionen masses suspeses a l’aire, brillants, creant obertures espaioses que permeten la inclusió embolicant a l’espectador convidat a una nova percepció de l’espai i de la sensibilitat amb qualitats lumíniques variants.

Onishi Yasuaki acabant de perfilar una de les seves instal·lacions

Onishi Yasuaki acabant de perfilar una de les seves instal·lacions

Continue reading

Barcelona Poesia – Crònica de la Nit de poesia al Palau

El passat dimarts dia 8 va tenir lloc al Palau de la Música Catalana l’esdeveniment Nit de Poesia al Palau. Amb aquest acte es va engegar la nova edició del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que enguany compleix el seu 28è aniversari.

Els poetes que van participar a la Nit de poesia al Palau

Els poetes que van participar a la Nit de poesia al Palau (Foto per: Carles Rodríguez)

Continue reading

Éssers fantàstics – Eudald Palma

El Monstre de Banyoles

Amb un estil detallista, barroc però sobretot dinàmic l’Eudald Palma presenta una petita exposició al Centre Cívic, Can Deu a les Corts. En aquesta mostra podem descobrir un dels il·lustradors catalans que apunten fort amb un treball molt consolidat i un estil propi molt marcat.

Continue reading

Qui vigila al vigilant?

Roermond-Ecke-Tropical Gate, de Markus Kison

La vigilància és un tema controvertit, l’afluència del qual es podria dir que deriva de la paranoia de la societat actual per controlar qualsevol comportament que pugui suposar un perill per a ella mateixa. “Per la seva seguretat”, ens solen dir, com per justificar el perill d’un remei creat per combatre altres perills. Redundant qüestió que amb l’arribada de les noves tecnologies ha ampliat el seu camp d’expansió i al mateix temps ha generat noves preguntes en un món dominat per ulls que tot ho veuen. Els artistes, des de fa algun temps, no han passat per alt aquesta problemàtica i s’han expressat i posicionat sobre aquest tema en múltiples obres i instal·lacions que ens confronten cara a cara amb un dilema que oscil·la entre la necessitat i la immoralitat.

Continue reading

Fotografiant no-llocs

A Castellnou hi ha unes piscines olímpiques que ja fa uns anys van quedar abandonades. L’espectacular construcció resta allà, com qui espera alguna cosa que encara desconeix. La Rusca ens hi va portar per parlar-nos dels no-llocs i de la seva experiència visitant i fotografiant aquests. També ens va presentar les eines que ella normalment utilitza i ens va llegir fragments de textos de l’autor Javier Pérez Andújar (“Paseos con mi madre”, 2011).

El treball de Rusca es situa en aquestes localitzacions que s’han convertit en contenidors d’allò que ja no hi és, però que va ser i que d’alguna manera hi segueix latent. El fet de desplaçar-se fins a aquests (no-)llocs aconsegueix ser una part més de les fotografies de Rusca que, per cert, podeu veure aquí.

La Guerra de l’Art

 

Ja fa algunes setmanes que La Guerra de l’Art va ser present a les notícies. Van ser dos o tres dies de màxim ressò i difusió periodística arrel de la decisió, o potser encara millor dit: acció o performance, d’Antonio Manfredi, director i fundador del Museu d’Art Contemporàni de Casoria, a la regió de Campània i província de Nàpols, de cremar tres obres d’art a la setmana per protestar en contra de les retallades i per la manca d’atenció a la cultura per part de les institucions.

Antonio Manfredi davant del museu amb l'obra d'art cremant-se

Antonio Manfredi davant del museu amb l'obra d'art cremant-se

Continue reading